El temut esternut (Anna Patata)

Aquest conte ha estat presentat al Concurs Inspiraciència en forma de versió adaptada a 800 paraules que podreu trobar a l’enllaç.

Es tracta d’un conte senzill que ens ajuda a entendre per què els volcans entren en erupció i què podem fer davant aquest perill inevitable.

Si us animeu a participar i presentar el vostre relat, trobareu alguns recursos i consells a: DO IT YOURSELF.


 EL TEMUT ESTERNUT

Hi havia una vegada un volcà sol i ben sol al mig d’una plana. Aquell volcà es deia Dom, i era el volcà més trist de tota la Terra. Ningú no gosava visitar-lo, ni tan sols apropar-s’hi, així que en Dom passava els dies sol recordant com havia estat la seva vida, doncs havia complert molts i molts anys, tants, que ja havia perdut el compte. Rumiava durant moltes hores perquè tota cosa que es movia en aquella plana el temia.

Dom_temut esternut

Un bon dia, al final de la primavera, va arribar un ocell viatger anomenat Puput. Va arribar al bosc a passar l’estiu, i després de volar durant molts dies i moltes nits, finalment va parar a descansar al capdamunt del volcà. L’ocell va veure en Dom tan i tan trist que de seguida li va preguntar perquè estava així, i en Dom, sorprès per que algú, finalment decidís dirigir-li la paraula, començà a contar-li, molt lentament la seva història:

–          Feia molt de temps que ningú no em parlava… Visc molt sol- explicava amb la seva veu seca i polsosa – Ara tinc un llom suau i bell mig hi tinc la boca grossa, un cràter on a vegades l’aigua fa petits llacs.

–          Com eres abans, doncs? – Li preguntà en Puput encuriosit.

–          A vegades, e venen uns grans esternuts i em converteixo en un volcà gran i ben alt. Llavors, la pell em queda pelada i plena de roques que cauen de tant en tant i tot jo em quedo pintat de color negre i vermell. És per això que tothom al meu voltant em tem perquè es pensa que estic enfadat i per això escupo lava, roques i núvols de cendra.

–          I per què t’enfades?

–          Si jo no m’enfado! – cridà en Dom amb la seva veu de gegant- A mi no m’agrada que em temin! De fet jo sóc el que més tremola quan una d’aquelles onades de calor em puja per les cames; tot comença amb unes pessigolles per la falda que em fan tancar els ulls fins que no puc aguantar més l’embranzida i llavors obro la boca per deixar sortir tota la lava i les roques que pugen i em fan esternudar. A vegades, només escupo grans rius de lava lentament, i a vegades, núvols de fums i roques surten també disparades pel meu cràter, mai no sé què és el que ha de venir!

–          No et fa mal?- Va dir en Puput, adolorit només de pensar-hi.

–          Bé, sóc un volcà – contestà en Dom aixecant les espatlles-  aquestes coses els hi passen a tots els que som com jo. Hem aprés a suportar la calor i aquests esternuts que ens venen de tant en tant.

En Dom li va explicar com passava un erupció i una altra cada vegada més trist, doncs tothom el prenia per un monstre del foc:

–          La gent del poble em tem i crida pregant que m’adormi i no torni a escopir lava mai més- seguia contant el volcà – però no se n’adonen que jo no decideixo. En realitat és la Terra, tan grossa i tan forta, qui em causa aquests esternuts. Ella no pot escoltar ningú, només pot seguir amb els seus moviments continus i lents, mil vegades més lents que els d’una tortuga, bellugant- se a poc a poc per aquí i per allà sense parar.  Ells no saben que de tant en tant, en un d’aquests moviments, la calor que neix al centre de la Terra arriba als meus peus i em fa esternudar i no sé com  evitar-ho…

DOm_puput_volcà

–          Encara avui fas aquestes coses? – preguntà l’ocellet.

–          Ara ja fa un temps que estic tranquil – va contestar en Dom pensatiu- , – però en qualsevol moment em poden tornar les pessigolles tot i que m’agradaria deixar els meus veïns viure tranquils.

En Puput va quedar pensatiu amb la història del gran Dom incomprès:

– Pobre!- pensava- tota la gent del poble el tem i fuig d’ell pensant que és dolent, però en realitat és un volcà molt solutari que esternuda roques de tant en tant sense voler.

Tanta llàstima li donava el seu nou amic que va decidir ajudar-lo. Al dia següent aniria al poble a explicar a tothom que en Dom no era un volcà dolent i que no li agradava fer mal a ningú. Dit i fet, ben d’hora va volar fins a Enrocat (així es deia el poble) fins trobar un pastoret a qui va contar la història d’en Dom. El pastoret, sorprès el va portar al mercat perquè ho expliqués a tothom, i llavors créixer un gran rebombori:

Un vell va sortir cridant:

–          Potser aquest volcà de que parles és molt bo, però en una erupció a nosaltres ens va caure una roca ben grossa al bell munt del terrat i ara tenim un forat com un timbal!

El fruiter també va dir a seva:

–          I tant! Ja me’n recordo! Vaig estar escombrant cendra tota un a setmana, i al meu jardí no hi han tornat a créixer flors!

També la carnissera estava enfadada:

–          Doncs a mi la lava m’arribà fins la porta de casa! Vam haver de fer-ne una altra a la part de darrere per poder entrar i sortir!

En Puput no sabia on s’havia ficat, ben nerviós va provar de posar ordre i tranquil·litzar a tothom explicant per què el Dom no podia evitar aquelles destrosses:

–          Els volcans esternuden perquè la Terra es belluga, i fa que a vegades la calor del centre arribi als peus dels volcans i fongui les roques. És llavors quan surten la lava i el fum sense que Dom pugui retenir-les.

–          I què hem de fer nosaltres, doncs? Tenim por que una altra roca ens esfondri la casa! – replicà de nou el vell.

–          Doncs podríem demanar al volcà que ens avisés quan comencés a sentir escalfor a la seva falda, podria fer un llarg xiulet i llavors tots tindríem temps per anar a un lloc segur a arrecerar-nos  fins que passés el gran esternut.

Aquella resposta va anar seguida d’un murmuri i de cares d’aprovació. La gent del poble va posar-se a rumiar la idea i van pensar que era una molt bona solució.

Així doncs, van decidir anar a parlar amb en Dom per explicar-li aquell nou pla que havien planejat:

–          Dom – va explicar en Puput en nom dels habitants d’Enrocat- et proposem que a partir d’ara perquè tots tinguem temps per arraulir-nos quan vagis a esternudar, facis un llarg xiulet tan prompte notis pessigolles a la teva falda.

–           Oh! I tant! És una idea fantàstica!- cridà el volcà ben content- Em sentireu a tota la plana!

Dom_xiulit_temut esternut

I així va ser com els veïns d’ Enrocat van poder gaudir de la muntanya per sempre, a l’aguait del llarg xiulet que els avisava de l’arribada d’algun gran esternut!

 

Anna Patata


CONCEPTES CIENTÍFICS que es poden treballar:

VOLCÀ: un volcà no és una màquina de fer roca i laves, sinó més bé un lloc per on les roques, la lava i el gassos d’algun punt de l’interior de la Terra arrriben a la superfície i s’acumulen.

ERUPCIÓ: una erupció volcànica és una manifestació en superfície d’algun fenòmen profund. Normalment les roques en algun punt de l’interior de la Terra es fonen degut a la fricció (per exemple els volcans dels Andes) o a una descompressió (com el Kilimanjaro) i llavors en estat líquid tenen una menor densitat i tendeixen a pujar cap a la superfície (com fa l’oli barrejat amb aigua).

RISCOS GEOLÒGICS: els fenòmens geològics són processos naturals deguts a la gravetat, a l’energia interna que desprén la Terra, al clima… Els humans no podem fer res per impedir-los, doncs les causes surten del nostre abast d’actuació, però sí podem evitar-ne danys importants amb bons plans de prevenció, urbanització, etc.

PROPOSTES PER A L’AULA:

INFANTIL: 

  • Descobrir què són els volcans i què és el que expulsen (roques, lava, cendres i gassos).
  • Els volcans són fenòmens tan cridaners i espectaculars, que inevitablement s’han de treballar amb un bon suport gràfic o amb gravacions d’erupcions reals. Un exemple a l’atzar: Volcà Kilauea a Hawai
  • És complicat realitzar experimentacions sobre vulcanisme a l’etapa d’infantil, doncs les erupcions es donen en condicions de temperatura i/o pressió molt altes, en zones que no podem conèixer directament i difícilment representar a l’aula.

PRIMÀRIA

  • Experimentacions per simular una erupció: Un experiment molt típic a l’escola és el de barrejar vinagre i bicarbonat en un con per simular una erupció, doncs reaccionen formant escuma (CO2). Aquest experiment, però, cau en l’error, doncs una erupció no és el resultat d’una reacció química, sinó d’un canvi d’estat (les roques , sòlides, passen a estat líquid per un o altre motiu).

Una proposta científicament més correcta seria la que es presenta a Recerca en Acció, doncs utilitza el canvi de densitat d’una espelma de cera quan es fon per simular la lava que puja entre les roques (sorra i aigua) i arriba fins la superfícies terrestre.

  • És important relacionar la idea de l’existència d’un volcà amb un fenòmen puntual sota la superfície. És a dir: un volcà no és el resultat d’un forat que arriba a una capa líquida que hi ha sota els notres peus (donat que aquesta capa no existeix) sinó que és més bé el resultat de la fusió de roques puntuals a l’interior de la Terra que arriben a la superfície. Això no sempre passa, i en algunes zones hi ha anomalies tèrmiques però no volcans, com a zones amb aigües termals o géissers.
  • Estudiar en un mapa mundial la distribució dels volcans sobre la superfície terrestre ens ajuda a entendre que es localitzen en algunes zones del planeta, formant cinturons, o bandes. L’explicació més concreta de la causa d’una erupció la trobareu a la Teoria de la Tectònica de plaques.

volcans

Podeu trobar més informació sobre volcans i roques volcàniques aquí.

 

 

Anuncis

One thought on “El temut esternut (Anna Patata)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s