Fa unes setmanes, Contes i Ciència va incorporar-se a la iniciativa de la fundació Jaume Bofill : Debats d’Educació en Acció.
Es tracta d’una proposta per tal de recollir innovacions, noves pràctiques i col·laboracions que pretenen resoldre dificultats o noves situacions de canvi que el món educatiu troba constantment.
Aquí el teniu:
Heu jugat mai amb les ombres?
Heu imaginat què pot ser la vostra mà davant una bombeta? Un cavall, un conill, potser un drac?
Aquesta entrada participa en el I Certamen de Cuentos y Ciencia organitzada pel Blog Cuantos y Cuerdas:
A mi abuela
-Ahora toca hacer deberes- nos dice papá siempre.
Mientras friega los platos nos vigila por encima del hombro para asegurarse de que hacemos la tarea. Mi padre es un tipo un poco serio que trabaja en una empresa y hace una cosa que se llama contabilidad, por eso debe ser que le gusta que todo sea muy exacto.
Hoy en la escuela hemos empezado a restar llevando y me parece un poco complicado. La maestra nos ha mandado toda una hoja llena de restas para hacer en casa, pero a mi hermana y a mí nos parecen muy aburridos todos estos números en un papel. A Julieta le gusta más utilizarlos para dibujar una cara o unos garabatos, son realmente estupendos.
Aquest conte és especialment visual, no té text.
Cada pàgina és un pas en el temps, una pàgina passada al calendari.
Per això, s’hi poden descobrir molts canvis; en l’albre, en el liró, en els ocells, en els colors … Una proposta magnífica i bonica per tractar les estacions i el pas del temps.
Com altres propostes, el format de la història és en forma de cicle, de manera que la situació inicial i la final és la mateixa: una imatge d’hivern.
Aquest conte és per a mi un dels més especials. Aquest es podria dir, ha estat la llavor del projecte Contes i Ciència, i el vaig descobrir gràcies a una ponència de la fantàstica Conxita Màrquez a unes Jornades sobre Educació a Vic.
Llavors començava a descobrir el món de l’educació infantil, i la lectura d’aquesta història va sembrar en mi un interés especial pels contes que ara intento reflectir aquí. M’agrada llegir-lo a classe per a fer entendre la idea de barrejar literatura, ciència i aprenentatge. Espero que us agradi tant com a mi!
Aquest llibre, que s’ha de llegir en vertical a diferència del format tradicional, explica una història d’amor impossible entre una eruga i un capgrós que s’estimen moltíssim i que es prometen no canviar mai. Evidentment, el temps (sempre el temps!) els hi juga una mala passada i el seu amor troba un entrebanc darrere un altre fins el final, del tot inesperat, però que jo trobo magnífic. Continua llegint
Aquest és un llibre ben especial. No es tracta d’un conte, ni d’un llibre de coneixements, sinó més bé un tresor pels mestres que vulguin treballar a l’aula sobre els conceptes o les idees amb que interpretem el món des de les edats més primerenques.
El Petiti imaginari de Ciències és un recull de definicions el·laborades a partir d’un projecte de les escoles Annexa i Joan Puigbert amb la finalitat de crear un diccionari col·laboratiu de ciència. Edita: Publicacions del l’ Abadia de Montserrat.
Quan parlem sobre l’aprenentatge de ciències ( i també de tota la resta d’àrees) tenim molt en compte les idees prèvies, o les idees que tenen els xiquets i xiquetes sobre els fenòmens abans i/o després d’haver-ho treballat a l’aula. Veiem que és freqüent que aquestes idees siguin diferents de les que explica el llibre de text, sovint, especialment diferents. Continua llegint
Aquest llibre de l’ Editorial Combel (2012), mostra, amb unes il·lustracions a tot color de l‘Anna Mongay un ventall de 28 invents presentats a través d’Eureka, un professor molt divertit que s’encarregarà d’ajudar als infants a descobrir la ciència d’una manera molt pràctica i engrescadora.
Cada doble pàgina és una proposta d’experiment, que il·lustra pas a pas com realitzar d’es d’un instrument fins un coet , i al final es dóna peu a una reflexió sobre el fenòmen i l’activitat realitzada a l’apartat “Què observo?“.
Al final del llibre s’inclouen unes fitxes d’explicació científica dels experiments amb fotografies de les manualitats, per a que el nens donin resposta a les preguntes i inquietuds que li han sorgit durant la construcció de cada invent.
És un llibre molt didàctic i ben atraient, que serà la llaminadura dels nens més inquiets i curiosos. Pot ser el fil pero on començar a treballar temes científics tan fonamentals com la densitat o els moviments, per poder entendre tots quests fenòmens que sovint semblen ben màgics.
La proposta és recomanada per nens i nenes majors de 6 anys.
L’autora, Àngels Navarro és una psicòloga especialitzada en psicomotricitat y terapia a partir del joc. A dia d’avui ha publicat més de 22 títols i és autora de col·leccions de literatura infantil sobre mons encisants i jocs per pensar i imaginar. A l’ Editorial Combel ha publicat llibres imprescindibes com Bestiari, Lletres, Nombres o Lletra a Lletra.
CONTES I CIÈNCIA 