Petit imaginari de ciència (Rosa Estopà)

Aquest és un llibre ben especial. No es tracta d’un conte, ni d’un llibre de coneixements, sinó més bé un tresor pels mestres que vulguin treballar a l’aula sobre els conceptes o les idees amb que interpretem el món des de les edats més primerenques.

portada_petit imaginari de ciencia

El Petiti imaginari de Ciències és un recull de definicions el·laborades a partir d’un projecte de les escoles Annexa i Joan Puigbert amb la finalitat de crear un diccionari col·laboratiu de ciència. Edita: Publicacions del l’ Abadia de Montserrat.

Quan parlem sobre l’aprenentatge de ciències ( i també de tota la resta d’àrees)  tenim molt en compte les idees prèvies, o les idees que tenen els xiquets i xiquetes sobre els fenòmens abans i/o després d’haver-ho treballat a l’aula. Veiem que és freqüent que aquestes idees siguin diferents de les que explica el llibre de text, sovint, especialment diferents.

D’on neixen aquestes idees? El seu origen pot ser molt divers:

  • De les experiències viscudes:

L’anunci és el que posen a la tele mentre el pare és al sofà i la mare ens explica contes a l’habitació. (Marina)

  • Dels mitjans de comunicació:

Un científic és un senyor que experimenta coses amb pocions màgiques, monstres, boles i plàstics. (Carlos)

  • De manera intuïtiva, espontània:

El cos humà ens fa viure, caminar i saltar, perquè viure és molt important. (Arnau)

  • En interpretant el llenguatge científic en contextos propers:

L’energia és una cosa que té tothom als cotxes (Ferran)

  • Interpretant el que s’aprén a l’escola:

La neurona fa intel·ligència. Les neurones viuen en el meu cap, pensen molt i despés m’ho diuen. (Fiona)

  • De les creences culturals:

La digestió és una cosa que quan menges no pots banyar-te perquè és una cosa que tens a la panxa (Sofia)

I què fem amb elles?

Aprofitar-les! Cal preguntar, indagar, descobrir abans de començar un tema quina és la idea que tenim sobre aquest, i construir a partir d’aquí un concepte més ric i que s’assemble progressivament al que científicament és acceptat.

No parlem, però d’errors, doncs les idees prèvies són innates i necessàries per donar resposta a les preguntes que ens inquieten o que ens plantegem de manera natural i per a les quals encara no hem emplenat un calaix amb vocabulari i recursos adients, o almenys, compartits amb la resta.

Es tracta, doncs, d’obrir aquest calaix, descobrir què hi ha a dins, posar una mica d’ordre, i afegir-hi allò que cadascú cregui que falta, sense emplenar-lo de timbals innecessaris i buits de significats!

 

A més, descobrirem que alguns calaixos són ben bé intocables, plens de tresors que cal mantenir al seu lloc:

     L’amor és una cosa que no es veu, només se sent. (Carme)

petit imaginari de ciencia


 

Si en voleu saber més:

Les idees previes deis alumnes i la seva importancia en el procés d’ensenyament aprenentatge de les ciencies experimentals. Manuel Puigcerver i Maria Cristina Sanz. Temps d’Educació, 18, 1997.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s