Xino – xano (Anna Patata)

xino xano1

Aquest conte participa al concurs Inspiraciència 2015

Això era i no era un riu passejant xino- xano pel mig d’una vall. Es tractava d’un riu llarg i diferent en cadascun dels paisatges que creuava. Era prim com un fil i viatjava a gran velocitat quan travessava les muntanyes, doncs les valls que l’ acollien eren estretes i de parets rocoses i empinades. El camí però, s’asserenava a mesura que les cingleres es tornaven suaus i les valls s’eixamplaven i mentre s’apropava a les planes, somiava en aquell dia en que hi seria arran de mar.

Riuet pensava cada dia en la mar. Tancava els ulls i s’imaginava bressolat per les onades amb un mig somriure a la boca. Desitjava la immensitat que l’acolliria al final del seu viatge per terres desconegudes que veia passar ràpidament a cueta d’ull. El petit riu sabia que encara que estigués cansat o tingués por, encara que pensés que algun pas seria impossible de superar, havia d’arreplegar forces de baix les pedres i seguir endavant costés el que costés.

xino xano 2Des de ben petit li havien explicat que això era el que un autèntic riu havia de fer i li havien repetit una i mil vegades una cosa que no havia d’oblidar mai: havia d’anar recollint tota l’aigua que li fos possible per poder arribar al seu destí.
Recordava que quan va començar el camí, era petit, i dèbil. Corria incert entre els pics pelats, i cada dia provava d’arreplegar totes les gotes se li anaven apropant. Primer les cridava, i elles fugien. Després les parlava d’aquest viatge que havia de fer i les meravellava, i així es van anar sumant al seu viatge. Riuet va començar a veure com se li ajuntaven petits rierols de tota mena, fins i tot, altres rius apareixien per les vores i feien a Riuet a cada tram, més ample i cabalós. D’aquesta manera, l’aigua, corrent per ací i per allà anava a parar al riu, que era com un gran contenidor en moviment.

El camí, encara que senzill, no era fàcil. El riu havia de sortejar grans roques i forats, superar cascades i tot obstacle que s’interposés en el seu camí. La pròpia velocitat de portava impedia que Riuet es pogués parar a pensar quin camí escollir, així que simplement passava per on la seva intuïció li deia, xino- xano.

La travessia, d’altra banda, era sempre distreta. Alguns còdols, peixos i altres companys de viatge l’ acompanyaven per diferents trossos del recorregut, de vegades bressolats pel propi corrent, altres vegades deliberadament veloces per superar-lo. El riu no oblidava que també altres necessitaven les seues esquenes, com els petits granets que havien d’arribar a les platges. La seva companyia era molt agradable i Riuet gaudia escoltant les històries que els seus companys li anaven contant, lluny d’on venien.

L’objectiu de Riuet estava cada vegada més a prop, i pensava sovint en com de plàcida seria la seva vida en la mar, a la mercè de les ones, sense pendents que el fessin sempre baixar i baixar.

Va passar la primavera abundosa, on Riuet va anar recollint l’aigua de les neus foses de les muntanyes i llavors va arribar l’estiu. La calor ofegava i al seu voltant el paisatge es tornava més sec i daurat. Després de molts dies sense veure ni una sola gota, el petit riu va adonar-se que s’estava quedant prim i esquifit. Ja no trobava forces per seguir endavant i va començar a preocupar-se.
xino xano 3
Havia de trobar la mar salada, i havia d’arribar abans el Sol no l’assequés del tot.- Els haurà passat el mateix a tots els rius? – Es va pensar després- Arribarà el mar a assecar-se si cap de nosaltres aconsegueix desembocar-hi l’aigua? Què passarà amb els nostres passatgers? I aquestes preguntes van començar a turmentar-lo seriosament.

Mentre el corrent encara baixava, pesat i lent entre terrossos de fang, en Riuet veia les vores d’aquella riera seca cada cop més lluny i com els grans que portava a sobre començaven a quedar varats al fons. Els rajos de sol anaven emportant-se aquelles gotes que un dia s’havien unit al gran viatge i que ara el continuaven cel amunt, buscant els núvols.

Riuet es repetia una i mil vegades que havia de seguir endavant, i bellugava avançant el cap arrodonit i transparent , estirant al seu darrere aquell fil estret i prim que arribava fins al cim de les muntanyes. Va seguir a sotracs, uns instants més, fins que finalment va caure exhaust. Però vet aquí que en l’última passa, de cop alguna cosa el va superar i el va fer rodar fent giravoltes. Així va ser com,finalment, meravellat, Riuet va descobrir on era i va deixar-se endur per aquella mar blava que per fi l’acollia, i ara ballava, xino- xano, allà per on el duia l’onada.

xino xano 4


CONCEPTES CIENTÍFICS que es poden treballar en aquest conte:

RIU: Un riu és un corrent natural d’aigua que flueix per acció de la gravetat fins desembocar al mar. Els rius també poden desembocar en llacs o en altres rius. L’aigua dels rius pot arribar per escorrentia superficial (aigua precipitada que es mou per superfície) o per infiltració (aigua que s’escola entre el material de sòl permeable).

CICLE DE L’AIGUA: l’aigua de la terra es pot trobar en forma de líquid, sòlid (gel) o gas (vapor). Qua l’aigua canvia d’una forma a una altra diem que es dona un canvi d’estat, generalment a causa d’un augment o una disminució de la temperatura, tot i que també influencia la pressió. El cicle de l’aigua és el resultat del camí que l’aigua del planeta fa a causa dels canvis d’estat i els moviments generats per la força de a gravetat terrestre: l’aigua líquida s’evapora i ascendeix fins concentrar-se en núvols. Quan existeix una certa quantitat d’aigua, aquesta es condensa en forma de gotes i plou. L’aigua precipitada, s’escola per la superfície i baixa a través del sòl o en forma de rius, fins tornar de nou als mars i oceans, i d’aquesta manera es completa un cicle que es repeteix contínuament. El cicle, però pot estudiar-se a detall, incorporant altres factors com l’acumulació  d’aigua en aqüífers, l’evapotranspiració dels éssers vius, etc.


PROPOSTES PER A L’AULA:

INFANTIL: Xino – xano ens permet entendre d’on venen i on van els rius i com es formen:

  • On neix Riuet? o D’on ve un riu? És interessant comprendre que els rius són linials, per tant tenen un inici i tenen un final. Tot i que pot ser difícil posar un dit en el punt exacte on neix un riu (o sí quan prové d’un brollador) el seu inici es pot associar a les parts altes de les muntanyes.
  • On va en Riuet? Els rius transporten aigua sempre cap a baix i desemboquen al mar, empentada pel seu propi pes.
  • Per què Riuet està angoixat? El riu s’angoixa quan veu que per la falta de plutjes, no pot incorporar més aigua i es va assecant. Això passa sovint en climes àrids o mediterranis, on sol ploure en èpoques més puntuals.

vz144644

PRIMÀRIA: un riu és un fenomen natural, proper, conegut, però que pot analitzar-se des de moltes vessants i ser un centre de treball enriquidor:

  • El riu sempre baixa o podria anar per un altre camí? Podria anar amunt un riu? El moviment i la força d’un riu la causa el pes de la pròpia aigua, que tendeix a baixar sempre. així com una pilota roda sempre cap abaix.  Es poden enllaçar experimentacions simples d’aigua sobre una safata de sorra per comprovar quin és el camí de l’aigua sobre una superfície, i com la velocitat varia amb el pendent.
  • On va a parar l’aigua de la pluja? L’aigua d’un riu prové en part dels corrents que concentren l’escorrentia superficial com de l’aigua infiltrada en el terra que acaba emergint a superfície quan el nivell freàtic talla la superfície. El rius són també indicadors de la quantitat d’aigua acumulada al sòl que no veiem.
  • Els rius són sempre igual? Per què canvien? El clima mediterrani, de pluges concentrades en èpoques concretes, ens deixa veure rambles i rieres que varien al llarg de l’any. Són comuns les pluges torrencials que augmenten de forma ràpida els cabals dels rius i que fins i tot poden provocar inundacions. Per contra, les èpoques de sequera tornen sec el paisatge i els rius, i assequen les rambles, comuns al nostre territori. En aquest punt es poden enllaçar temes de gestió del paisatge i urbanitzacions de zones inundables, que generen encara, greus problemes quan s’edifica en territori fluvial.

Són molts i interessants els temes que poden desprendre’s del riu com a centre d’interès: la flora i la fauna, el material que pot arrossegar, erosió, sedimentació… Aquí només ens centrem en l’aigua i el seu recorregut.

Sens dubte, però, per treballar el riu, la millor poció és fer una sortida per viure’l i conèixer-lo de primera mà. Existeixen programes ambientals a la majoria de municipis que ofereixen sortides guiades que poden ser una bona opció.


TROBA EL CONTE A:

– Concurs Inspiraciència 2015


AMPLIA LA INFORMACIÓ:

Trobaràs més recursos sobre el cicle de l’aigua en aquesta entrada: Plora que plou 

En la pàgina Earth Learning Idea trobareu molts recursos pràctics per treballar conceptes de geologia. en aquest enllaç hi trobareu un experiment concret per reproduir un riu amb sorra en un canaló.

ma

Dibuix realitzat per Mari, la meua petita ajudant de vacances.

Advertisements

6 thoughts on “Xino – xano (Anna Patata)

  1. Hola! M’encanta seguir-te i llegir els teus contes. Ara tots els escolars d’Altea van al riu Algar i aquest em sembla un conte preciós per a treballar amb ells els moviments de l’aigua. Molta sort al concurs. Dis-li a Mari que és una gran artista! 😉

  2. Retroenllaç: Codis QR i Geocalització – El raconet de la Lídia

  3. Retroenllaç: Treball cicle de l’aigua – Raquel Hervás, educadora infantil

  4. Retroenllaç: La gota i el cirerer (Mario Satz i Albert Arrayás) | CONTES I CIÈNCIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s