Buscant el vent (Anna Patata)

Aquest conte ha estat presentat al Concurs Inspiraciència 2016 que podreu trobar a l’enllaç.

Es tracta d’un conte curt i senzill que ens pot ajudar a entende què és el vent. Espere que us agrade .)


Buscant el vent

Hi havia una vegada un vent tan trist que no podia volar. Des de feia temps, sense adonar-se, s’havia anat movent cada cop més a poc a poc, feixuc, pesat, fins quedar totalment parat.

Amunt i avall havia viscut movent arbres i arbrots, branques i branquillons i fulles de tots colors que queien al seu pas en arribar la tardor. La seva vida havia estat molt atrafegada; arrissava onades, transportava llavors o suportava els esternuts de tothom, viatjant lent o molt ràpid i això el feia sentir molt cansat.

Sobretot, el que l’abatia eren els murmuris de la gent “Uf! Quin vent fa!” i les queixes “Quan s’acabarà aquest vent?” que es repetien al seu pas. Veia com tothom l’evitava o s’arraulia per racons amagats fugint d’ell. Allò l’enfadava tant que sovint rugia encabritat i volava ràpid en forma de gegantins huracans destarotant al seu pas cases, reixes i fanals.
El dia que va decidir aturar-se, va observar que tothom semblava més tranquil i més feliç; car, ja no hi havia barrets voladors, ni ulls plorosos, ni fullaraca fora de lloc.

Tot i això, la canalla el trobava a faltar perquè sense ell no es podien enlairar els estels ni fer ballar les bombolles de sabó. El viatjant del globus aerostàtic estava indignat i en arribar l’estiu cigonyes i altres ocells no van poder tornar a la seva terra per visitar els parents, i allò va desencadenar les pitjors baralles familiars.

Tristos també, nens i nenes veien com la pols quedava amuntegat allà on queia, el fum dels cotxes no es movia de la ciutat i la humitat de l’aire no arribava a fer núvols. Aquell va ser un estiu feixuc i ben gris.
El que semblava un descans va començar a ser un autèntic desastre. “Quan tornarà el vent?” va començar a preguntar-se tothom.

La tardor va arribar, cobrint de fulles tots els carrers, i també l’hivern i el fred. Ningú no sortia de casa i mentre els dies passaven, aquella tristor que havia envaït el vent va començar a escampar-se adormint –ho tot i a tothom.

En arribar la primavera un ós maldestre i dormilec va despertar-se. Havia hivernat d’allò més bé al seu cau i afamat va sortir a buscar alguna cosa per portar-se al pap, tenia una fam voraç!

DSCF7656

A poc a poc, va anar adonant-se que alguna cosa no rutllava bé. Les flors estaven pansides i els ocells no cantaven, i allò el va fer pensar que potser s’havia llevat massa d’hora. El pastor, que passejava per allí li explicà:

– El vent ens ha abandonat! Un bon dia es va parar i ara res no es mou, tot s’amuntega i s’embruta, ni tan sols torna la primavera!- li contà plorós.
– Caram! això és un gran desastre! – va respondre l’ós mentre recordava aquells deliciosos ruscos de mel que potser no tornaria a provar.

Així que decidit, es va treure les quatre lleganyes que li quedaven i va anar-se’n muntanya avall a rescatar aquell vent entristit.
L’empresa de l’ós, però, no va resultar gens fàcil. La seva poca traça el feia ensopegar a cada passa, i rodava per terra més que caminava. La baixada, plena de cops i sacsons va ser observada per tots els animalons del bosc, que anaven rient sota el nas sense poder-ho evitar.

– Guaiteu aquell ós sapastre – anaven dient entre dents – mira endavant, dropo!- Fins que els murmuris es van convertir en autèntiques rialles que van acabar despertant tothom.
– Calleu gamarussos! Tinc una missió importantíssima! – cridava l’ós mentre lluitava per no topar amb cap arbre més.

Els esquirols van decidir seguir-lo, ja que els semblava un espectacle d’allò més divertit. Altres animalons curiosos també s’hi van anar sumant i a poc a poc, en un tres i no res tots els tafaners del bosc seguien aquell ós sapastre, preguntant-se on anava tan decidit.

Ves per on, al pas d’aquella bandada, la pols es va anar enlairant, les fulles es bellugaven sota les cames i braços i la llum fins i tot va començar a aclarir. En arribar al poble, homes i dones van treure el nas per la porta per veure què era aquella cridòria, i, lluny d’espantar-se, van sortir a rebre l’alegria muntanyenca que arribava. Ara el cel semblava una mica més blau, l’aire menys brut i els carrers plens de vida i rialles com feia molt de temps ja no se sentien.

De sobte les campanes van moure’s sota una brisa suau i repicaren, tot i que el rellotge feia temps que romania aturat.
Així va ser que sota aquell ning –nong, el veïnat , l’ós i companyia van celebrar la tornada del vent que ara semblava ben content i mentre volava feia giravoltar les paraules que des de feia molt de temps romanien callades.

Anna Patata

DSCF7659_2


CONCEPTES CIENTÍFICS que es poden treballar:

VENT: el vent no és més que l’aire en moviment. La massa d’aire de l’atmosfera és tan gran que la força del vent és capaç de moure grans arbres i destrossar edificis, però també, més suaument, fer ballar les fulles i les llavors de dents de lleó. De menuts les evidències més clares de la força del vent les viem en bufar; dins un globus o un grapat de papers. A la natura però, els moviments de l’aire es deuen a canvis de pressió: l’aire es mou de zones on hi ha una pressió alta fins a una de baixa (igual que el mecanisme de bufar a partir de pressionar els pulmons amb el diafragma).

El vent és també el responsable de part del cicle de l’aigua, doncs l’aire calent tendeix a ascendir perquè és menys dens que el fred, que queda baix. Aquest és el mateix mecanisme que fa funcionar els globus aerostàtics.


PROPOSTES PER A L’AULA:

INFANTIL: 

  • Per què estava tot brut i polsós quan no hi havia vent?  Aquesta pregunta pot donar peu a moltes proves i experiècies sobre la capacitat de moure objectes en bufar o moure un ventall: un grapat de paperets o pilotes lleugeres.
  • Què és el que fa moure la campana? Creieu que abans feia soroll o no? Per què?  És interessant extrapolar la força del vent en un bufit a la que té el vent que fa moure els arbres o els sonalls de les finestres, per exemple.
  • Quines coses coneixeu que mou el vent? Els infants saben moltes coses, és bo externalitzar-les perquè relacionen el que passa al conte amb la vida real: la roba estesa es mou pel vent, les fulles, l’aigua de la mar, les veles dels velers, els cabells…
  • També es poden enllaçar idees sobre l’AIRE, aquí trobareu algunes propostes.

DSCN7412

PRIMÀRIA:

  • Què pot moure i què no pot moure el vent? Seria interessant poder quantificar la força de l’aire i relacionar-la amb el pes dels objectes que mou; per exemple, puc moure un globus, però no una cadira… Podem fins i tot construir un anemòmetre, com proposen ACÍ
  • Qui bufa a fora perquè hi haja vent? Buscar la causa natural del vent per entendre què el causa i com es manifesta.
vent_HirondelleIl·lustració d’Hirondelle

AMPLIA INFORMACIÓ:


vent_Olga KvashaIl·lustració d’Olga Kvasha

I de guinda del pastís, una cançò que em té ben encisada…..

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s