On és la lluna? – va cridar en Pau
Aquesta és la pregunta que desencadena una aventura plena de preguntes i respostes que en Pau i els seus amics intenten resoldre a partir de la seva curta i significativa experiència. Un àlbum ample, que fa olor de nit, que convida a somiar.
Aquest àlbum m’agrada especialment, perquè m’ha descobert les il·lustracions de l’Albert Arrayàs, a qui ara seguisc habitualment, i perquè tracta un dels meus temes preferits: la lluna i les seves aparences canviants. És el primer conte publicat de Jordi Amenós, que per a sorpresa meua, no és científic, sinó especialista en Narrativa Terapèutica, i per això proposa una guia de lectura final que és un recurs ben interessant pels mediadors.
Els personatges de nas enrogit se succeeixen per intentar resoldre la pregunta que dóna nom a l’àlbum, les il·lustracions aconsegueixen fer de la nit quelcom misteriós però excitant i el text, canviant en mida i aparença, juga amb la història com un element gràfic més. És possiblement el final, amb un punt de vista adult, el que ens extreu d’aquest món imaginari que és el dels infants, que inventen les més subtils i vàlides respostes en el seu món particular.
CONCEPTES CIENTÍFICS que es poden treballar en aquest conte:
- LLUNA: La Lluna és un astre conegut per tothom. La veiem lluir a la nit, reflexant la llum del Sol. A vegades els dos astres es troben al cel, i llavors la Lluna queda en un segon pla i passa desapercebuda.
- TERRA: La Terra és el planeta on vivim. És un planeta especial, perquè, dels que es coneixen, és l’únic on pot haver-hi vida. Des de l’espai es veu blau, perquè la major part de la seva superfície és aigua. Al conte, es representa com un personatge blau, amb una mena de branques al cap, com si fos un arbre o ésser viu.
- SOL: És l’astre més important per a la vida, perquè proporciona la calor necessària als éssers vius per a sobreviure. El Sol és una estrella, això vol dir que és com una brasa que crema contínuament hidrògen i per tant, efectivament, d’aquí molts i molts milions d’anys, el Sol s’apagarà. També ens dóna llum, i “activa” molts processos essencials, com la floració de les plantes, l’evaporació de l’aigua, etc.
- MOVIMENTS: Els astres no estan mai quiets; tots es mouen en la immensitat de l’espai. Alguns moviments els coneixem: per exemple, si considerem el Sistema Solar, tots els planetes giren al voltant del Sol (moviment de translació) i sobre sí mateixos (moviment de rotació) com una baldufa. Alguns planetes tenen satèl·lits: són una mena de planetes més petits que giren al seu voltant; la Lluna és el satèl·lit de la Terra.
- FASES DE LA LLUNA: Fruit d’aquests moviments dels astres, la Lluna canvia d’aparença: quan es troba en un punt oposat al Sol, la Lluna es veu plenament il·luminada, d’aquí el nom de plena. A poc a poc, es veu parcialment fosca quan la llum solar li arriba en altres direccions fins que queda enfosquida totalment quan la llum del Sol la il·lumina per darrera i aquesta cara no és visible des de la Terra. Aquest procés té un cicle de 28 dies. És important no confondre aquest procés amb els dels eclipsis, causats per l’ombra que fan uns cossos sobre els altres quan s’alineen.
PROPOSTES PER A L’AULA:
INFANTIL: les explicacions que el protagonista i els seus amics intenten donar a la desaparició de la Lluna podrien ser ben bé les de xiquets d’aquesta edat. Així doncs, un bon acompanyament lector pot ajudar-los a endinsar-se en aquesta història:
- On és la lluna? Desxifrar les causes des canvis que es produeixen a l’univers no és cosa fàcil, però, un cop oberta la capsa de la curiositat, hi hem de seguir endavant, sobretot intentant fer explicites possibles respostes, com les que apareixen al llibre.
- Per què brilla la lluna? podem provar també de entendre aquest fenomen per entendre perquè a vegades desapareix. Com al conte, veurem que els infants poden donar respostes que connecten amb al seva vida quotidiana, i que cal donar els eines perquè siguen ells mateixos els que facen canviar les seves idees prèvies.
- Mirem al lluna! Per comprendre els canvis de la Lluna la millor proposta és fer-ne observacions, cada dia o cada setmana, i comparar les imatges per evidenciar les diferències. On està la Lluna quan està plena? i on està quan la veiem nova?
PRIMÀRIA: adequat per a les primeres edats i per a qualsevol en que es tracte el fenomen:
- On és la lluna? Cal proposar sempre la pregunta per a veure què ens pensen
- Quina és la explicació que fa el mestre? Seria bo intentar que els alumnes refacin l’explicació del mestre per a veure si es capta o no la resposta proposada, i en cas de no ser així, reforçar-la.
- Fem una maqueta! Per representar les fases lunars podem fer una maqueta amb boles i una llanterna que simule el Sol. Amb aquest materials podem inventigar quina ha de ser la posició del Sol (llanterna) i de la Lluna (bola) per a veure-la fosca o il·luminada.
TROBA EL CONTE A:
- Editorial Fragmenta, col·lecció Petit Fragmenta (2016)
AMPLIA LA INFORMACIÓ:
Aquest post de Trasteando en casa proposa una petita investigació sobre el tema.
Podràs trobar entrades similars ací:
CONTES I CIÈNCIA 