Com moltes coses a la vida, la meva inquietud va nèixer d’una pregunta.
Un dia a l’aula amb els futurs mestres, parlavem de treballar els contes a infantil des de la perspectiva de les ciències i de l’esforç que representava buscar el contingut científic en un conte literari, especialment el d’algun camp com la geologia. Vam observar que hi havia abundants “llibres enciclopèdics” que no tenien la màgia dels contes tradicionals i on trobavem a faltar històries i faules,una mica de màgia.
Una alumna em va preguntar, i per què no n’hi han?
I així va començar la meva peripècia! Davant el buit, vaig decidir crear nous contes amb protagonistes tan poc usuals com una roca, que ens ajudessin a entendre els fenòmens naturals des d’un punt de vista senzill, tendre, adaptables als infants, que no caiguessin en explicacions tècniques, però que mantinguessin la correcció científica.
Aquí en faré un petit recull.
Espero que us agradin!
Torne a publicar el relat Això era una roca acompanyat ara de les ilustracions que m’he animat a dibuixar. Este relat, que vaig escriure en la meua primera participació a Inspiraciència, és molt especial per a mi, i per això, tot i haver cumplit ja 4 anys, la reprenc ara de nou. Continua llegint
Aquest conte ha estat presentat al Concurs Inspiraciència 2016 que podreu trobar a l’enllaç.
Es tracta d’un conte curt i senzill que ens pot ajudar a entende què és el vent. Espere que us agrade .)
Aquest conte participa al concurs Inspiraciència 2015
Això era i no era un riu passejant xino- xano pel mig d’una vall. Es tractava d’un riu llarg i diferent en cadascun dels paisatges que creuava. Era prim com un fil i viatjava a gran velocitat quan travessava les muntanyes, doncs les valls que l’ acollien eren estretes i de parets rocoses i empinades. El camí però, s’asserenava a mesura que les cingleres es tornaven suaus i les valls s’eixamplaven i mentre s’apropava a les planes, somiava en aquell dia en que hi seria arran de mar.
Aquesta entrada participa en el I Certamen de Cuentos y Ciencia organitzada pel Blog Cuantos y Cuerdas:
A mi abuela
-Ahora toca hacer deberes- nos dice papá siempre.
Mientras friega los platos nos vigila por encima del hombro para asegurarse de que hacemos la tarea. Mi padre es un tipo un poco serio que trabaja en una empresa y hace una cosa que se llama contabilidad, por eso debe ser que le gusta que todo sea muy exacto.
Hoy en la escuela hemos empezado a restar llevando y me parece un poco complicado. La maestra nos ha mandado toda una hoja llena de restas para hacer en casa, pero a mi hermana y a mí nos parecen muy aburridos todos estos números en un papel. A Julieta le gusta más utilizarlos para dibujar una cara o unos garabatos, son realmente estupendos.
Aquest conte ha estat presentat al Concurs Inspiraciència en forma de versió adaptada a 800 paraules que podreu trobar a l’enllaç.
Es tracta d’un conte senzill que ens ajuda a entendre per què els volcans entren en erupció i què podem fer davant aquest perill inevitable.
Si us animeu a participar i presentar el vostre relat, trobareu alguns recursos i consells a: DO IT YOURSELF.
Hi havia una vegada un volcà sol i ben sol al mig d’una plana. Aquell volcà es deia Dom, i era el volcà més trist de tota la Terra. Ningú no gosava visitar-lo, ni tan sols apropar-s’hi, així que en Dom passava els dies sol recordant com havia estat la seva vida, doncs havia complert molts i molts anys, tants, que ja havia perdut el compte. Rumiava durant moltes hores perquè tota cosa que es movia en aquella plana el temia.
Això era una roca (conte presentat al concurs Inspiraciència 2013)
Això era una roca, una roca com moltes d’altres que poblen les muntanyes, planes, valls i platges de la Terra. Es deia Rudita i vivia tranquil·lament i lenta, doncs tenia molts i molts anys i veia passar la vida al seu voltant; interminable com el temps mateix.
Com moltes coses a la vida, la meva inquietud va nèixer d’una pregunta.
Un dia a l’aula amb els futurs mestres, parlavem de treballar els contes a infantil des de la perspectiva de les ciències i de l’esforç que representava buscar el contingut científic en un conte literari, especialment el d’algun camp com la geologia. Vam observar que hi havia abundants llibres de continguts cientñifics, però que no tenien la màgia dels contes tradicionals i on trobavem a faltar històries i faules,una mica de màgia.
Una alumna em va preguntar, i per què no n’hi han?
I així va començar la meva peripècia! Davant el buit, vaig decidir crear nous contes amb protagonistes tan poc usuals com una roca, que ens ajudessin a entendre els fenòmens naturals des d’un punt de vista senzill, tendre, adaptables als infants, que no caiguessin en explicacions tècniques, però que mantinguessin la correcció científica.
Aquí en faré un petit recull.
Espero que us agradin!
CONTES I CIÈNCIA 