Coneixeu algun llibre escrit en una llengua inventada?
Este n’és un: ¿Mau iz io?
Sobre el cicle de la vida dels éseers vius, del naixement, creixement i mort, metamorfosi, canvis i envelliment.
L’aigua té pensaments estranys, idees que flueixen en cercles, rínxols d’escuma i somnis de mirall
Antes, los gatos se comían los pájaros que se comían los gusanos que se comían cacahuetes. Todo seguía su orden, hasta que…
Hi havia una vegada una eruga que tenia molta, molta gana!
“Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’una fulla…”
La Margarida estava deprimida.
– Què tens, Marga? – cloquejaven les gallines.
– Ai, no em sento gens especial – va dir la Margarida-.
No puc anar en bicicleta ni fer acrobàcies com fan les
altres vaques. Trobo que sóc tan vulgar…
Aquest conte és especialment visual, no té text.
Cada pàgina és un pas en el temps, una pàgina passada al calendari.
Per això, s’hi poden descobrir molts canvis; en l’albre, en el liró, en els ocells, en els colors … Una proposta magnífica i bonica per tractar les estacions i el pas del temps.
Com altres propostes, el format de la història és en forma de cicle, de manera que la situació inicial i la final és la mateixa: una imatge d’hivern.
Aquest conte és per a mi un dels més especials. Aquest es podria dir, ha estat la llavor del projecte Contes i Ciència, i el vaig descobrir gràcies a una ponència de la fantàstica Conxita Màrquez a unes Jornades sobre Educació a Vic.
Llavors començava a descobrir el món de l’educació infantil, i la lectura d’aquesta història va sembrar en mi un interés especial pels contes que ara intento reflectir aquí. M’agrada llegir-lo a classe per a fer entendre la idea de barrejar literatura, ciència i aprenentatge. Espero que us agradi tant com a mi!
Aquest llibre, que s’ha de llegir en vertical a diferència del format tradicional, explica una història d’amor impossible entre una eruga i un capgrós que s’estimen moltíssim i que es prometen no canviar mai. Evidentment, el temps (sempre el temps!) els hi juga una mala passada i el seu amor troba un entrebanc darrere un altre fins el final, del tot inesperat, però que jo trobo magnífic. Continua llegint