Un baile (Anna Patata)

Continua llegint

Anuncis

Restar llevando (Anna Patata)

Aquesta entrada participa en el I Certamen de Cuentos y Ciencia organitzada pel Blog Cuantos y Cuerdas:


 A mi abuela

-Ahora toca hacer deberes- nos dice papá siempre.

Mientras friega los platos nos vigila por encima del hombro para asegurarse de que hacemos la tarea. Mi padre es un tipo un poco serio que trabaja en una empresa y hace una cosa que se llama contabilidad, por eso debe ser que le gusta que todo sea muy exacto.

Hoy en la escuela hemos empezado a restar llevando y me parece un poco complicado. La maestra nos ha mandado toda una hoja llena de restas para hacer en casa, pero a mi hermana y a mí nos parecen muy aburridos todos estos números en un papel. A Julieta le gusta más utilizarlos para dibujar una cara o unos garabatos, son realmente estupendos.

dibujo Continua llegint

El temut esternut (Anna Patata)

Aquest conte ha estat presentat al Concurs Inspiraciència en forma de versió adaptada a 800 paraules que podreu trobar a l’enllaç.

Es tracta d’un conte senzill que ens ajuda a entendre per què els volcans entren en erupció i què podem fer davant aquest perill inevitable.

Si us animeu a participar i presentar el vostre relat, trobareu alguns recursos i consells a: DO IT YOURSELF.


 EL TEMUT ESTERNUT

Hi havia una vegada un volcà sol i ben sol al mig d’una plana. Aquell volcà es deia Dom, i era el volcà més trist de tota la Terra. Ningú no gosava visitar-lo, ni tan sols apropar-s’hi, així que en Dom passava els dies sol recordant com havia estat la seva vida, doncs havia complert molts i molts anys, tants, que ja havia perdut el compte. Rumiava durant moltes hores perquè tota cosa que es movia en aquella plana el temia.

Dom_temut esternut

Continua llegint

Això era una roca (Anna Patata)

Això era una roca (conte presentat al concurs Inspiraciència 2013)

roca_mini_3x50_75Això era una roca, una roca com moltes d’altres que poblen les muntanyes, planes, valls i platges de la Terra. Es deia Rudita i vivia tranquil·lament i lenta, doncs tenia molts i molts anys i veia passar la vida al seu voltant; interminable com el temps mateix.

Continua llegint

DO IT YOURSELF!

Els mestres, pares, educadors, hem de ser inventors imaginatius.

Sovint busquem propostes i agafem idees d’aquí i d’allà per crear el nostre imaginari.

Si busques un conte científic i no el trobes, sempre pots crear -lo tu, t’animes?

Som-hi! crearé el meu propi conte, per on començo?

Per començar, cal sel·leccionar  el  concepte científic que volem treballar. És necessari buscar informació en fonts de confiança (wikipèdia pot ser una bona eina, però considero que cal també contrastar amb altres fonts). 

Un cop decidit, us proposo que feu una pluja d’idees, que penseu i barrineu per acostar-vos des de molts punts de vista diferents, i que busqueu sempre, les visions més senzilles i atractives. El que volem és un conte, no només una explicació científica.

I després?

Cadrà treballar segons les 3 parts fonamentals dun conte:

Continua llegint