Antes, los gatos se comían los pájaros que se comían los gusanos que se comían cacahuetes. Todo seguía su orden, hasta que…
En Benet i el seu roure (Claude Levert i Carme Solé)
En Calvin no sap volar (Jennifer Berne i Keith Bendis)
La Lluna, la Terra i el Sol (Jaume Escala – Carme Solé i Vendrell)
La lluna reia… La Terra estava trista i la mirava.
Per què deu estar trista la Terra?
La semillita (Eric Carle)
Premi Parabatais!
Fa un temps que dedique temps, gairebé cada dia, a fullejar entre els racons d’aquesta xarxa tan immensa. És una cosa fantàstica i alhora esgotant; hi pots trobar de tot, però que si t’encantes… t’engrapa el temps sense adonarte’n. Però hi ha una cosa que et va retornant tot aquest temps invertit: conèixer propostes i persones ben interessants i anar fent xarxa.
Fa uns dies em va arribar una dolça nova,i és que la Marta, autora del blog tresquatreicinc m’ha proposat com a blog per rebre el Premi Parabatais, que té la intenció de fomentar la difusió de blogs que anem fent entre uns i altres per omplir aquest espai de recursos. M’ha fet tremenda il·lusió!
L’erugueta goluda (Eric Carle)
Hi havia una vegada una eruga que tenia molta, molta gana!
“Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’una fulla…”
Hi havia una vegada… una roca? (Núvol)
Aquí un petit article sobre el perquè de Contes i Ciència a Núvol, el digital de cultura.
Com s’ha explicar la ciència als nens?
Anna Medina és autora del blog Contes i Ciència, un espai que es proposa comunicar el valor de la ciència i el coneixement científic a través de la narració. L’autora vol fer front així a l’escassetat de recursos amb què es troben els mestres per desenvolupar activitats relacionades amb ciències a les primeres etapes. Medina explica el seu projecte a Núvol.
Hi havia una vegada… Un drac, princeses, aventurers valents o cavallers enginyosos. Els contes obren una porta a un món on tot és possible; ens ajuden des de ben petits a desenvolupar la nostra imaginació, però també a comprendre les relacions socials i les pròpies emocions.
Xino – xano (Anna Patata)
Aquest conte participa al concurs Inspiraciència 2015
Això era i no era un riu passejant xino- xano pel mig d’una vall. Es tractava d’un riu llarg i diferent en cadascun dels paisatges que creuava. Era prim com un fil i viatjava a gran velocitat quan travessava les muntanyes, doncs les valls que l’ acollien eren estretes i de parets rocoses i empinades. El camí però, s’asserenava a mesura que les cingleres es tornaven suaus i les valls s’eixamplaven i mentre s’apropava a les planes, somiava en aquell dia en que hi seria arran de mar.
CONTES I CIÈNCIA 