La Lluna, la Terra i el Sol (Jaume Escala – Carme Solé i Vendrell)

La lluna reia… La Terra estava trista i  la mirava.

la lluna la terra i el sol

Per què deu estar trista la Terra?

Continua llegint

Anuncis

Premi Parabatais!

Fa un temps que dedique temps, gairebé cada dia, a fullejar entre els racons d’aquesta xarxa tan immensa. És una cosa fantàstica i alhora esgotant; hi pots trobar de tot, però que si t’encantes… t’engrapa el temps sense adonarte’n. Però hi ha una cosa que et va retornant tot aquest temps invertit: conèixer propostes i persones ben interessants i anar fent xarxa.

Fa uns dies em va arribar una dolça nova,i és que la Marta, autora del blog tresquatreicinc m’ha proposat com a blog  per rebre el Premi Parabatais, que té la intenció de fomentar la difusió de blogs que anem fent entre uns i altres per omplir aquest espai de recursos. M’ha fet tremenda il·lusió!

Continua llegint

Hi havia una vegada… una roca? (Núvol)

Aquí un petit article sobre el perquè de Contes i Ciència a Núvol, el digital de cultura.

Com s’ha explicar la ciència als nens?

Anna  Medina és autora del blog Contes i Ciència, un espai que es proposa comunicar el valor de la ciència i el coneixement científic a través de la narració. L’autora vol fer front així a l’escassetat de recursos amb què es troben els mestres per desenvolupar activitats relacionades amb ciències a les primeres etapes. Medina explica el seu projecte a Núvol.


Hi havia una vegada… Un drac, princeses, aventurers valents o cavallers enginyosos. Els contes obren una porta a un món on tot és possible; ens ajuden des de ben petits a desenvolupar la nostra imaginació, però també a comprendre les relacions socials i les pròpies emocions.

Nens de l'escola pública 'El Roure Gran'

Continua llegint

Xino – xano (Anna Patata)

xino xano1

Aquest conte participa al concurs Inspiraciència 2015

Això era i no era un riu passejant xino- xano pel mig d’una vall. Es tractava d’un riu llarg i diferent en cadascun dels paisatges que creuava. Era prim com un fil i viatjava a gran velocitat quan travessava les muntanyes, doncs les valls que l’ acollien eren estretes i de parets rocoses i empinades. El camí però, s’asserenava a mesura que les cingleres es tornaven suaus i les valls s’eixamplaven i mentre s’apropava a les planes, somiava en aquell dia en que hi seria arran de mar.

Continua llegint