Coneixeu algun llibre escrit en una llengua inventada?
Este n’és un: ¿Mau iz io?
Tag Archives: Animals
Los gusanos comen cacahuetes (Élisa Géhin)
Antes, los gatos se comían los pájaros que se comían los gusanos que se comían cacahuetes. Todo seguía su orden, hasta que…
El lleó i l’ocell (Marianne Dubuc)
Aquesta és una història d’esperes i d’amistats, fortes, que superen el pas de les estacions.
La vaca que va pondre un ou (Andy Cutbill)
La Margarida estava deprimida.
– Què tens, Marga? – cloquejaven les gallines.
– Ai, no em sento gens especial – va dir la Margarida-.
No puc anar en bicicleta ni fer acrobàcies com fan les
altres vaques. Trobo que sóc tan vulgar…
Las estaciones (Iela Mari)
Aquest conte és especialment visual, no té text.
Cada pàgina és un pas en el temps, una pàgina passada al calendari.
Per això, s’hi poden descobrir molts canvis; en l’albre, en el liró, en els ocells, en els colors … Una proposta magnífica i bonica per tractar les estacions i el pas del temps.
Com altres propostes, el format de la història és en forma de cicle, de manera que la situació inicial i la final és la mateixa: una imatge d’hivern.
CONCEPTES CIENTÍFICS que es poden treballar en aquest conte:
La promesa del renacuajo (Jeanne Willis i Tony Ross)
Aquest conte és per a mi un dels més especials. Aquest es podria dir, ha estat la llavor del projecte Contes i Ciència, i el vaig descobrir gràcies a una ponència de la fantàstica Conxita Màrquez a unes Jornades sobre Educació a Vic.
Llavors començava a descobrir el món de l’educació infantil, i la lectura d’aquesta història va sembrar en mi un interés especial pels contes que ara intento reflectir aquí. M’agrada llegir-lo a classe per a fer entendre la idea de barrejar literatura, ciència i aprenentatge. Espero que us agradi tant com a mi!
Aquest llibre, que s’ha de llegir en vertical a diferència del format tradicional, explica una història d’amor impossible entre una eruga i un capgrós que s’estimen moltíssim i que es prometen no canviar mai. Evidentment, el temps (sempre el temps!) els hi juga una mala passada i el seu amor troba un entrebanc darrere un altre fins el final, del tot inesperat, però que jo trobo magnífic. Continua llegint
¿Quién come a quién? Andrea Mizieliska i Daniel Mizielinski
“L’animal gran es penja al petit o el petit al gran? La naturalesa està plena de sorpreses…”
CONTES I CIÈNCIA 